dijous, de desembre 13, 2007

Bgdev Todliy Vusru i Husp conversen asseguts a un banc de Frankfurt am Main o Com filosofar sobre blogologia



Jo i el meu fidel peix mutant Husp seiem a un banc de Frankfurt am Main tranquil·lament i amb disponibilitat total per posar-nos a filosofar sobre el món

Tu saps que fútil resulta aquest bloq, amic fidel Bgdev Todliy Vusru?

diu el meu fidel peix mutant Husp

No. Per què?

pregunto jo

Fixa't. Doncs perquè ho és. Per no ser, no som ni publicables en paper

Però nosaltres som atemporals! Serà una pena per la humanitat, si ens enterra. Jo sóc Ulisses!

Si tu ets Ulisses, jo sóc Homer

Sóc Càndid!

Si tu ets Càndid, jo sóc Voltaire

Sóc Švejk!

Si tu ets Švejk, jo sóc Hašek

Sóc Bgdev Todliy Vusru!

Si tu ets Bgdev Todliy Vusru, jo sóc.... jo sóc.....

qui ets?

Jo sóc.... el teu fidel peix mutant Husp

ens abracem amb entusiasme, plens d'amor i de follia



I escolta,

segueix el meu fidel peix mutant Husp

tu com creus que acabarà el bloq? també em portaràs a l'hort?"

No! Jo faré explotar el món!

El millor dels móns possibles...

el faré explotar!







"al final de Càndid, després de moltes aventures, acaben cultivant un hort

2 comentaris:

Anònim ha dit...

càndid, quin gran llibre! crec que l'hauria de tornar a llegir, i l'svejk ja fa anys que el tinc pendent, també.

Red Pèrill ha dit...

Un fidel peix mai deixa pèls al sofà... no obstant, deixa algun tipus de baba?